Tardó pero llegó. Valensianes, valensians i españoles todos:

Enguany per primera vegada permitid que me asome a vuestros hogares en esta fecha tan senyalada per a selebrar amb tots vosaltres la conmemorasió d aquesta fita del nou d octubre, data historica que revesteix los rasgos propios de festa automómica amb totes les ventajas e inconvenients que aixó conlleva. De tal modo que els valensians i valensianes teniu que alegrarse molt, els que no sigau valensians i valensianes no fa falta que s alegreu molt (pero si s alegreu no pasa res que tenim que ser els mateixos) pero encara que s alegrem molt inclus si no sou valensians o valensianes teniu que alegrarse significativament menys que el dotze d octubre perque eixe dia es la Festa de Espanya i per lo tant es mes important de igual manera que la Constitució es mes important que els Estatus de Autonomia. Jo me he alegrat un rato (crec que han segut uns treinta sinc o quaranta minutos) pero el Día de la Hispanitat com español pense alegrarme prou mes. Per lo menys dos hores i trenta minuts.

Bueno pues aixó, que me he alegrat i que suposse que s haureu alegrat de que siga el nou d octubre.

Despres m en he anat a pegar una volta i me he trobat sinq euros. Anava a alegrarme pero he pensat: no. Si tinc que alegrarme que siga el Dia de la Hispanitat. Així que els he deixat ahi i este dimarts els arreplegaré. Per avui ja he tengut prou.

Un saludo i muy buenas tardes a todos.